Gairebé cinc-cents anys d’història emparen al Col·legi de l’Art Major de la Seda, des del Segle XIII a l’actualitat.
L’edifici de La Casa de la Seda fou construït en 1763.
En els nostres dies, les ciutats han estat copades pels grans inversors immobiliaris, d’això es desprèn que els centres històrics de les ciutats han estat envaïts per empreses internacionals. Els centres històrics han perdut la seva essència com a nuclis de vida en funció de l’homogeneïtat, convertint-se totes les ciutats en un mateix trop. Així, la pervivència d’un edifici com La Casa de la Seda, construït en 1763 la vinculació de la qual al Col·legi de l’Art Major de la Seda, hereters del gremi renaixentista, suposa contradictòriament al que es pugui pensar, una novetat. A continuació, uns apunts sobre la història del Col·legi.
La primera menció al Gremi Seder es produeix en l’any 1200, quan Pere II d’Aragó i Comte de Barcelona l’introduí en una disposició, encara que no seria fins a 1533 que apareguessin les Ordenances de la Confraria de Teixidors de Vels de Seda sota l’advocació de Nostra Senyora dels Àngels, promulgades per Carles V i en les que s’estipulaven els drets gremials dels seders a través de l’ordenament de la normativa laboral, comercial i de govern dels membres del gremi.
Entre els segles XV i XVII es conformaren set gremis relacionats amb l’art de la sederia, el que permet donar una idea de l’especialització de la feina. Els gremis seders eren els barreters formats en 1495, els cinters en 1509, els quals realitzaven cintes i teixits amb teler a diferència dels velluters que daten de 1548, els passamaners en 1572; els torcedors en 1619, que s’encarregaven d’unir els filaments de seda per obtenir un fil una mica més resistent amb el que elaborar els teixits i finalment, també en 1619 els tintorers.
Arbre dels gremis
Des de la constitució del Gremi en 1533 i fins al S. XVII, aquest es reuniria en l’església de Santa Anna, fins que a finals d’aquest segle es traslladaren al Convent de Santa Caterina, on actualment s’ubica el mercat del mateix nom. En 1757 s’acordà construir un edifici social, adquirint dues cases i un casalot, limitades pels carrers Sant Pere Més Alt, Voltes de Jonqueres i Riera de Sant Joan.
Saló principal de La Casa de la Seda.
Durant els Segles XVI i XVII, els gremis relacionats amb l’art de la sederia havien aconseguit gran reconeixement en la ciutat, ja que els seus prohoms ocupaven llocs preeminents en l’actuació del govern. Obtenint per privilegi de Felip III, dos càrrecs de consellers en el Consell de Cent de la Ciutat.
Pas de Setmana Santa tallat pel popular escultor Ramón Amadeu.
Però l’obra més preuada és el pas de Setmana Santa que a finals del segle XVIII tallà el popular escultor Ramón Amadeu. El fet de posseir aquest pas processional s’explica per haver-se fet càrrec el gremi de la germandat de la Puríssima Sang, aquesta vinculació en certs aspectes de la vida religiosa local atorgà un considerable relleu en la societat del seu temps, el que explica, doncs, que ja feia més d’un segle que els Seders havien considerat important aconseguir que el Vaticà els concedís indulgències, honor que finalment assoliren en 1639 d’Urbà VIII, distinció que els feia sentir orgullosos.
Després de l’abolició del règim gremial, els gremis dels Seders i Velluters es fusionaren, reconvertint-se en el Col·legi de Teixidors de Seda de Barcelona en l’any 1834, continuant d’aquesta forma amb la promoció i defensa de l’activitat tèxtil sedera. En l’any 1869, el Col·legi passà a nomenar-se Col·legi de l’Art Major de la Seda. Sent incorporat al gremi dels Perxers en 1929.
Durant els anys de la dictadura, el gremi actuarà amb un perfil baix, quedant al marge del sindicat vertical, podent d’aquesta forma mantenir la seva independència.
Amb posterioritat, el Gremi s’inclouria en la Federació Tèxtil Sedera, la qual assumí la funció de patronal i de representativitat empresarial del sector seder. Els Estatuts del 2002, recuperen l’esperit obert i acollidor dels antics gremis.
Presidents del Col·legi de l’Art Major de la Seda.
En l’actualitat, les visites guiades realitzades els dissabtes a la Casa de la Seda, permeten un acostament a la història gremial de la institució. Com a curiositat, les parets de la Sala gremial, llueixen els noms dels presidents des de la fundació del gremi en 1533 fins a l’últim nomenament en 2014 en el que s’investí president a Joan Ferré Roma.
Sheila Dorrego
