La Casa de la Seda s’ubica en el carrer de Sant Pere Més Alt, carrer inclòs en el segon recinte emmurallat de la ciutat. Un barri que manté el traç medieval encara que en l’època moderna patis diverses alteracions. Durant els segles XVIII i XIX, s’assentaren entre els seus carrers industrials dedicats al sector tèxtil, prova d’això són el Passatge Sert i la Casa de la Seda.
Plànol del districte
Que un edifici històric hagi perdurat en el temps i arribat fins nosaltres pot deures a què aquest sempre ha tingut una utilitat, al fet que s’hagi considerat l’edifici com un element valuós o també a haver tingut una mica de casualitat.
En una ciutat tan gran com en la que vivim, que aquests tres elements coincideixin es pot considerar un cop de sort. I això és el que succeí a La Casa de la Seda entre finals del segle XIX i principis del XX.
Ildefons Cerdà recull en el seu pla de reforma i eixample la necessitat d’obrir una gran via que comuniques el centre de Barcelona amb el mar; no s’iniciarien les obres del pla ideat per Cerdà en 1859 fins a 1908. L’entrada de consellers de la Lliga Regionalista i consellers republicans en l’ajuntament havia posat sobre la taula la necessitat de tan gran intervenció.
L’accés al mar d’una ciutat industrial s’havia convertit en una necessitat capital, l’obertura facilitaria la importació i exportació de mercaderies; a més a més, la insalubritat dels barris amenaçava amb problemes sanitaris. Altres motius que portarien a l’obertura eren la idea de convertir l’avinguda en un centre de negocis i el de crear un centre històric monumental en la ciutat.
Via Laietana aixecada
Així, com l’obertura de la Via Laietana es va debatre si la Casa de La Seda hauria de ser un dels edificis abocats a l’extinció o en el seu defecte al seu trasllat, com li succeí a la Casa Padellàs, traslladada pedra a pedra i actual Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB). Afortunadament, la Casa de la Seda es trobava alienada amb l’antic carrer Arcs de Junqueras, l’ampliació de la Via podria efectuar-se sense que la Casa impedís les obres.
A inicis del segle XX, l’antic claustre enderrocat del Convent de Sant Francesc de Paula, situat al costat de la Casa de la Seda, donà pas al Palau de la Música (1908), construcció promoguda per l’Orfeó Català. En aquell moment, la rellevància arquitectònica i històrica de la Casa dels Velers es posà en tela de judici, doncs, la Casa dels Velers, impedia la visió de la magnificent obra de Domenech i Montaner.
Els possibles debats sobre l’enderrocament de la casa es truncaren el 2 de juny de 1919 quan es publicà la Reial Ordre en la qual es declarava la seu del Col·legi de l´Art Major de la Seda monument arquitectònic d’Interès Nacional, nomenament promogut per l’arquitecte Jeroni Martorell.
Seu del Col·legi de l’Art Major de la Seda
Si l’enderroc s’hagués arribat a produir, la pèrdua més gran no hauria estat arquitectònica, sinó històrica. En l’actualitat, el fet de poder comptar amb la seu de l’antic gremi dels Velers en el seu enclavament original, ens facilita visualitzar la idea d’una Barcelona gremial.
El gremi dels seders es constituí en 1533 sota l’advocació de la Verge Maria dels Àngels, reunint-se en un origen en l’església de Santa Anna, a inicis del segle XVII es traslladaran al convent de Santa Caterina; i no serà fins a 1763 que el gremi es mudi a la seva nova seu. La construcció de La Casa de la Seda ens permet parlar d’un passat de bonança econòmica en el gremi seder durant el segle XVIII.
Encara que l’edifici projectat per Joan Garrido i Bertrán sigui una joia arquitectònica, i els anònims esgrafiats de la façana el doten de singularitat, el principal valor de la Casa dels Velers no resideix en el seu continent, sinó en el seu contingut.
El contingut de l’edifici ens permet conèixer la grandesa del gremi de la seda, la rellevància de la matèria primera, la història d’aquest i ens acosta a la societat que engendrà l’edifici. A través de les visites guiades, realitzades tots els dissabtes de 11:00 a 12:00 en espanyol i de 12:00 a 13:00 en català es promou que la història d’aquesta preciosa casa es mantingui viva.
Biblioteca Casa de la Seda Barcelona
