La Via Laietana va canviar el seu nom durant la Guerra Civil
El 24 de juliol de 1936 sortia de Barcelona cap a Saragossa la Columna Durruti, una columna formada per milícies populars d’ideologia anarquista liderada per Buenaventura Durruti. El cop d’estat contra la República s’havia produït el 18 de juliol. A la ciutat comtal, la unió de la CNT-FAI amb el POUM, ESC i PSUC va aconseguir frenar el cop.
La columna surt de Barcelona amb 2.500 milicians arribant el seu punt àlgid els 8.000. Però la falta d’armament fa impossible que puguin entrar a Saragossa pel que van anar dominant els pobles aragonesos pels quals van passant. Al novembre, truquen a Durruti per col·laborar a la defensa de Madrid, on no se’l permet portar més que una part de la Columna, uns 1.400 milicians. La ciutat del “No pasarán” es va convertir en l’última en veure’l amb vida el 19 de novembre de 1936.
Placa de la Via Durruti
El 6 de desembre de 1936 es va celebrar l’enterrament del llibertari a Barcelona. El Comité Regional de la CNT-FAI havia ocupat, paradoxalment l’edifici de la Patronal de Foment del Treball, situat a la Via Laietana, via per la que va transcorre l’acte. Altres edificis, com La Casa de la Seda també van ser ocupats.
Enterrament Durruti en el seu pas davant la Casa de la Seda
Dues setmanes després, George Orwell descriu la Barcelona que es va trobar el 26 de desembre de 1936 en el seu “Homenatge a Catalunya”:
“Per primer cop a la meva vida, em trobava a una ciutat on la classe treballadora portava les regnes. Gairebé tots els edificis, de qualsevol tamany, eren en mans dels treballadors i coberts amb banderes vermelles o amb la bandera vermella i negra dels anarquistes; els murs ostentaven la falç i el martell i les inicials dels partits revolucionaris; gairebé tots els temples havien sigut destruïts i les seves imatges, cremades. Per tot arreu, quadrilles d’obrers es dedicaven sistemàticament a tirar a terra esglésies. En tota botiga i en tot cafè es veien rètols que proclamaven la seva nova condició de serveis socialitzats; fins i tot els enllustradors havien sigut col·lectivitzats i les seves caixes eren pintades de vermell i negre. Cambrers i dependents miraven al client cara a cara i el tractaven com un igual. Les formes servils i fins i tot cerimonioses del llenguatge havien desaparegut. Ningú deia senyor, o don ni tampoc vostè; tots es tractaven de «camarada» i «tu» i et deien Salut! en lloc de bon dia.”
Un any més tard, l’1 de juliol de 1937, la via coneguda per tothom com Via Laietana, va passar a denominar-se Via Durruti, nom que perdurarà fins al final de la Guerra Civil.
“Portem un nou món als nostres cors, aquest món està creixent en aquest instant” Buenaventura Durruti
Columna de Durruti al front d’Aragó
